La sanitat a la Catalunya independent

«L’any 2011 ja es deia que “Catalunya no tindrà més remei que implantar copagaments”; veurem si aquesta predicció és certa o falsa»

 

Ja tenim l’esborrany de la nova Constitució Catalana del Jutge Santiago Vidal, una primera impressió de com seria un govern independent català, com estaria organitzat i quines serien les seves línies d’actuació, la llavor de l’arbre definitiu.  I anem llegint i arribem a l’article 30, on parlen de la sanitat; allí ens trobem aquestes paraules:

1. Amb independència de la seva situació administrativa o laboral, totes les persones tenen dret a l’assistència sanitària gratuïta en cas d’urgència.

2. Les prestacions de la Seguretat Social seran garantides en règim de proporcionalitat equitativa a tots els ciutadans que hagin contribuït en el decurs de la seva vida al sosteniment del sistema públic. La llei en fixarà les quanties econòmiques mínima i màxima anyal, que mai no podran ser inferiors a la renda bàsica de vida digna.

Es deixa l’assistència sanitària gratuïta únicament en cas d’urgència; si tens un infart, una apendicitis o qualsevol altre procés urgent seràs atès a la sanitat pública sense haver de pagar un euro de manera directa, de manera indirecta tots paguem la sanitat amb els nostres impostos.  El terme urgència és molt relatiu. És una grip o unes morenes, una urgència?  Serà gratuït si vas a un servei d’urgències i hauràs de pagar si demanes hora al teu metge de capçalera?  La definició d’actuació urgent és difusa i complexa, no està clara, ni ara ni dintre d’uns anys, per tant es podria interpretar com urgència vital, que corre risc la vida del pacient, però llavors la paraula correcta és emergència.

El segon punt ens parla directament del sistema de mútues. Cadascú haurà de pagar una part del seu sou per la sanitat, amb una llei que fixarà la quantia màxima i mínima, amb un pagament mínim; el que diem és que tothom haurà de pagar, encara que sigui una mica, cada any.  Amb la renda màxima el que és diu que hi haurà un límit per pagar, posem per exemple que sigui un 10% del sou, el que guanya 12.000 euros l’any pagarà 1.200 euros, el que guanya 1.000.000 d’euros hauria de pagar 100.000 euros, però com hi haurà una renda màxima de, posem per exemple 10.000 euros, tenim que el senyor que guanya un milió pagarà aquests 10.000 euros, un 1% de la seva renda.  De nou estem davant d’una nova injustícia, segons el meu punt de vista: les classes amb recursos més baixos pagaran un percentatge major per la sanitat que la més rica.  Podem dir que ara això ja és així, una part dels nostres impostos va a sanitat, d’aquesta manera es destina de manera concreta i plausible una part dels nostres diners a sanitat.

Aquesta és la teoria, però tots recordem el cas del cèntim sanitari, bé, que a Catalunya eren gairebé 5 cèntims per litre, on es van estar recollint durant anys cèntims per cada litre de gasolina i finalment aquests diners no anaven a sanitat. Què ens fa pensar que ara sigui diferent?  Es va retirar finalment aquest impost immoral, ho deixa clar la sentència de la Comunitat Europea: «No procedeix limitar en el temps els efectes d'aquesta sentència, ja que el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya no van obrar de bona fe en mantenir aquest impost en vigor durant més de deu anys.»  Ho diu clarament: «No van obrar de bona fe.» Es pot dir amb veu més greu o més aguda, però no més clar.  Amb aquests antecedents és difícil creure que això sigui diferent.

Per acabar d’arrodonir la jugada em queda un dubte: si haig de pagar la sanitat amb un altre impost, em baixaran els impostos que pago ara?  Si ara haig de pagar un IRPF del 20%, amb aquest nou impost serà més baix o serà el mateix més la sanitat?  Coneixent com funcionen els governs, únicament em queda mal pensar, perquè ja diu el refrany que encertarem, serà més càrrega fiscal.  Estreny una mica més la corda que el presoner encara pot respirar.

Sembla que la jugada quedaria així: pagar un impost «extra» per la sanitat, pagar per visites als metges un plus, no pagar en cas d’urgència vital, pagar per proves complementàries com analítiques o radiografies que no es facin en el cas d’urgència vital, pagar una part dels fàrmacs —encara que aquest punt no es toca, ara es fa i suposo que no ho reduirien, probablement ho augmentarien, aquí ja es va posar l’euro per recepta que es va haver de retirar. Qui gestionaria tot això, el Govern o empreses subcontractades per aquest?

Això és un esborrany, però comença malament, podrien haver deixat una assistència per a tots i gratuïta al 100%. Recordem que el terme gratuït no està ben emprat, ja que paguem els serveis que rebem amb els nostres impostos i, després, segons evolucioni la situació, canviar la Constitució abans de votar-la, per no buscar polèmiques en començar el camí; però no ha estat així, de bon començament volen deixar clar la posició d’una Catalunya independent davant el sistema sanitari, anar cap un sistema amb segell USA més que cap a un sistema com el nostre, que fa anys que funciona i té una gran valoració per part de la població.  El dubte que em queda és saber si aquest sistema sanitari és el que vol implantar la Generalitat siguem o no independents. Aquest és el nou camí de la sanitat?  L’any 2011 ja es deia: «Catalunya no tindrà més remei que implantar copagaments.» Veurem si aquesta predicció és certa o falsa, el temps ens donarà la resposta.

Article publicat a Priorat Diari

Enllaç original del Article a Nació Digital 

-->

Debate catalán, dos puntos de vista.

Mi amigo Toni dejó este comentario a una entrada mía en este blog, esta es la entrada: El Futur de Catalunya


Àngel, jo només et dono el meu punt de vista com a català no nascut però que ha viscut trenta anys allà, i crec que no es just que una majoria dels que hi viuen a Catalunya i volen seguir sent espanyols estiguin sofrint el rebuig per part de la gent del seu propi país quant ells no tenen res a veure i tot son manipulacions polítiques de una minoria.

Desde fuera de Cataluña todo se ve diferente y yo animaría a todos a que hicieran el ejercicio de ponerse al otro lado del cristal. Lo que será Cataluña si consigue la independencia es algo que a España no le va perjudicar en nada, los recortes aún serán mayores ya que los actuales que se atribuyen a la centralización son, en gran parte más fruto de la propia crisis y no tanto de la política central, la economía se desplazará hacia otros sitios como Madrid, las importaciones y exportaciones a Valencia por ejemplo, el turismo, el aeropuerto; la agricultura, vinos y calçots sufrirán bloqueos en las compras en España, el Barça no jugará en la LFP porque es para equipos españoles, a los catalanes que trabajan en España se les considerarán expatriados y habrá que ver como tributan, y los no catalanes volverán a España, con el consecuente perjuicio para la rentabilidad de las empresas existentes,catalanas e internacionales. No sé si sabes que Coca Cola, al ver el percal, ya ha trasladado sus oficinas centrales a Madrid. Cuántas harán lo mismo? No sé, pero creo que la calidad de vida es algo objetivo y valorable por parte de cada uno, y el empobrecimiento de Cataluña es algo que indudablemente ocurrirá a gran escala. Cada uno que piense lo que quiera, pero no es justo perjudicar a los que viviendo en Cataluña quieren seguir ejerciendo el derecho de ser Españoles.


Hola Toni

Creo que una Catalunya independiente tendría dificultades económicas al principio del proceso, no sabemos si estaríamos en Europa, ni si tendríamos el euro, se debería pagar deuda, mantener los privilegios de nuestra casta política y muchos otros interrogantes a resolver, pero en unos años la situación mejoraría, no se si estaríamos como Francia o como Portugal, como Marruecos o como España, lo que tengo claro es que no estaríamos como Suiza. 

No creo que se bloquee todo desde España, al principio sería una relación más tensa, pero con el tiempo será otro vecino más y la gente comprará lo que quiera, a mejor precio si Catalunya está en la CEE, o peor si está fuera, irán de turismo donde quieran, en el fondo los problemas políticos se los toman más en serio los políticos que la gente de la calle. Lo del Barça no me importa nada, si juega la Liga aquí o allí, ningún problema, lo bueno de una Catalunya independiente es que el Nàstic podría jugar competiciones europeas, ahora es imposible.

No se si sabes que Coca Cola Iberia tiene su dinero en Luxemburgo, y a esta gente le importa poco la política, el traslado es por dinero, como son las relaciones entre países o comunidades, por dinero, no hay más.

Para terminar este rollo, lo mejor sería votar y ver lo que quiere la gente, si sale que no, pues perfecto, matamos el tema y vamos a solucionar los problemas que aquí tenemos, que no son pocos, y en eso doy la razón a los que se quejan que el debate nacionalista está tapando muchos problemas: educación, sanidad... Si sale que si, pues otro país, tampoco desaparecerá el mundo, y la historia no es estática, es móvil, y lo que valió ayer no tiene que ser lo mejor para mañana.

Un abrazo

-->

El Futur de Catalunya

-Serem independents? No en tinc ni faba.

-Tot quedarà igual? Potser si o potser no.

-Es votarà? No sé que es votarà, però segur que hi ha eleccions i els polítics intentaran vendre’ns la moto de cada elecció, el que tenim que fer és utilitzar la nostra memòria, veure el que han fet quan han tingut el poder, si ens agrada perfecte, però si no és millor buscar alternatives, però hem de tenir clar que som nosaltres els que triem el govern, que hem de ser responsables del nostre vot, pel bo i pel dolent.

-Estaria bé votar sobre la Independència? Es clar que si, així deixaríem pas a altres temes com les retallades a Sanitat o Educació. Coneixeríem els números reals i podríem portar les converses més enllà.

-Es noten les retallades a Sanitat i Educació? Ves al metge públic o a una escola pública i ho podràs veure amb els teus ulls, el teu nas (metafòricament, no és que facin pudor els CAPs o els Hospitals) o les teves orelles.

-Viuriem millor en una Catalunya Independent? No ho sé, tothom desitja viure millor i fa el que pot per aconseguir-ho, però no es pot garantir que estarem Millor o Pitjor.

-El Barça jugaria la Lliga Espanyola de Futbol? Dons no, si un coneix mínimament als espanyols sap que aquests no acceptaran a un equip de fora d’Espanya, sobretot quan hi ha tants equips que volen jugar a Primera Divisió.

-Però, la Lliga perdrà tot el seu atractiu. I què, prefereixen veure com es queixen els culés que donar el gust als barcelonistes de passejar-se per Espanya foten pegades històriques als seus equips –com estan fent ara el Barça i el Madrid.

-Estarem a Europa? Dons probablement al començament no, després s’hauria de negociar, així que seriem un país solitari, ens podria anar bé o malament, això dependrà de les decisions dels nostres polítics, ara ja no tindran l’excusa de Madrid i Europa, així que serà interessant veure-ho. Després qui ho sap, potser no ens interessa o ens interessa molt.

-Com serà l’any 2014? Potser un any històric o un altre any més, a finals del 14 ho podem comentar. Ningú sap el que passarà, i si algú ho sap que aixequi la mà.

-->