Un metge i un mecànic: no és un acudit

Un metge i un mecànic: no és un acudit

Xavier Bosch

A l'"Àgora" d'ahir –llàstima d'horari- vam intentar fer un debat seriós sobre les retallades sanitàries a Catalunya, aparcant la demagògia i centrant-ho en l'atenció als pacients i en la tasca dels metges, entesos com el que són: el pal de paller sobre els quals s'ha fonamentat la sanitat d'èxit, equitativa, justa i universal que tenim al nostre país. Els esforços de molta gent, de moltes voluntats i de molts professionals ens han dut fins aquí. La situació econòmica, però, fa inviable continuar pel mateix camí i per aquí han arribat les retallades el 2011, que continuaran, pel cap baix, l'any que ve.

Preparant el tema, buscant la documentació, parlant amb metges, m'han ensenyat la nòmina. M'expliquen que els sous dels metges de la pública, a Espanya, són a la cua d'Europa. M'asseguren que, dins de l'Estat, els catalans també són a l'última posició. En el full de nòmina hi posa que el salari base d'un metge de l'ICS ronda els 1.100 euros. L'estipendi se'l fan amb els complements, objectius i variables. Veig que de les guàrdies de 15 hores (de les 5 de la tarda a les 8 del matí següent) només en cobren 12. "Les tres primeres, de 5 a 8 del vespre, les treballem de franc". És la crisi, els ajustaments, els sacrificis que els demana l'administració. El preu que cobren per hora de guàrdia veig que està en 25 euros.

Deixo el full de nòmina d'aquest doctor i corro a la guantera del cotxe a buscar la factura del concessionari. Acabo de fer la revisió dels 40.000 quilòmetres. El preu per hora del mecànic del meu concessionari hi posa 76 euros per hora. Treballa de dia, té formació de mecànic, i el preu per hora triplica el del metge que salva vides.

Ja està tot dit. Si fins ara em treia el barret per la tasca dels metges, a partir d'avui els faré reverències cada vegada que me'n trobi un.