Els americans en farien una pel·lícula

Els americans en farien una pel·lícula

Els americans farien una pel·lícula amb aquesta història, però nosaltres ho deixem a l’oblit, no necessitem més fites esportiva, ja en tenim prou amb el Guardiola, Mourinho, pilota, àrbitre, fora de joc, ells son pitjors que nosaltres, no va ser penal, si que va ser, jo guanyo i tu perds, ser el primer, el millor del món, més diners, més monedes i molt més negoci.
I l’historia es ben senzilla, una escola de Reus, La Salle, te un equip de gimnàstica rítmica, les nenes entrenen tot el que poden, els pares posen de la seva part i l’equip es classifica pel campionat d’Espanya, així que agafen els cotxes i marxen cap a Santander. Allí competeixen amb equips de tot l’Estat, alguns petits com ells i altres enormes, algunes de les nenes que han participat en aquest campionat estaran en propers Jocs Olímpics, en Campionats del Món o d’Europa. I l’equip de l’escola de Reus va quedar quart, dels 68 participants, a un pas de la medalla, a un petit pas. El club petit que es va colar amb els gegants, que va demostrar que l’esforç i el treball ben fet son tan forts com els grans pressupostos. I tota aquesta història sol es va veure reflectida a unes petites línies aombrades pels grans esdeveniments esportius mundials –si aquest jugador de futbol diu això, si l’altre ha dit allò o el de més enllà no sap el que diu.
I els esports minoritaris –minúscul no significa inexistència- continuen amb les seves lluites perdudes, perquè tots parlen del que volen sentir, i no hi ha més, els esports “petits” callats i els gran cridant. Jo continuaré saltant les primeres pàgines esportives, ja estic fart de tant crit orfe de sentit.