Un metge de família que en el seu temps lliure és escriptor o un escriptor que en el seu temps lliure és metge de família? Dins aquesta dicotomia es troba el cornudellenc Ángel Lluís Carrillo, un professional de la salut escriptor, que acaba de publicar el seu segon llibre, ‘Tarrako’, un novel·la policíaca amb tots els elements clàssics del gènere però perfectament enclavat en l’actualitat amb un llenguatge quotidià i proper. Com ell.
D’on et ve aquesta afició a escriure?
Des de sempre, m’ha agradat molt llegir, i una cosa porta a l’altra. De totes maneres, crec que el llibre culpable que volgués ser escriptor va ser ‘Cien años de soledad’ del Gabriel García Márquez. Va ser la meva inspiració que em va portar a participar a tots els concursos literaris que s’organitzaven, on sempre quedava dels últims (riu).
Quins diries que són els teus autors de referència, a part de García Márquez?
M’agrada molt Paul Auster, Charles Bukowski, Roberto Bolaño, Nick Hornby. Tots ells tenen un estil molt contemporani que parlen obertament de moltes coses. Vaja, que no és la literatura del S. XIX.
Quin és el teu procés creatiu?
Bàsicament, per començar a escriure he de tenir clar de que vull parlar i sota quin gènere. Llavors, és qüestió de posar-s’hi. Al que li dono veritable importància és que dins la història principal, escrita de forma lineal, hi entrin tots aquells temes del que realment m’interessa parlar, evitant els tractats.
Quan vas escriure el teu primer llibre, ‘Fresas y Melocotones’?
El vaig escriure l’any 2002 quan estava vivint a Irlanda, però no es va publicar fins passats el 2007, entre revisions, reescriptures i trobar editor... Tot va començar amb un conte que amb el temps es va convertir amb la novel·la que és ara. Com que tenia molt de temps per mi, ho vaig aprofitar per escriure.
‘Tarrako’, el teu segon llibre no té res a veure amb el primer...
No, la veritat és que no. El primer era una història d’amor i aquest una història de crims. No tenen res a veure i m’agrada que sigui així. Per anar provant gèneres i estils diferents per anar experimentant.
Com s’estan venent els dos llibres que has publicat?
Curiosament, on s’estan venent més és a les llibreries de Reus. Serà que tinc molts pacients que em compren els llibres (riu). Fora bromes, hi ha molt públic lector, però n’hi hauria d’haver més i això passa per inculcar l’hàbit de la lectura des de petits. Menys futbol i més literatura.
Ara que ve Sant Jordi, què opines sobre el fet que cada any els llibres més venuts siguin els d’autors mediàtics?
La majoria de gent que compra llibres per Sant Jordi no compra habitualment llibre. Què és el que compra? Doncs, el llibre d’aquell que surt per la tele o per la ràdio, i el seu màrqueting és molt bo, i contra això no hi ha res a fer, ja que els editors tampoc arrisquen. És un negoci i això és el que prima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada