Garrotades

Els fan fora a garrotades, tot perquè demanen eleccions amb llistes obertes i que els corruptes no es puguin treballar en càrrecs públics. I tenen un motiu, diuen que està brut, que no està proa net i que la ciutat no es pot veure així, i tots fora, un cop, una pilota, un garrot i tots cap a casa. Si el Hosni Mubàrak –el que va ser president d’Egipte, que va patir un atemptat de Bin Laden durant els seus primers anys de dictador, com canvia el temps-, hagués desallotjat la seva plaça a garrotades tot el mon l’hagués anomenat Satanàs, dimoni, Hitler, feixista, comunista, blau, vermell, groc, dolent, pitjor...

Però aquí estem amb la nostra democràcia, on un polític diu que el dissabte juga el Barça, i que si guanya la gent sortirà al carrer, així que aquests que parlen de corrupció, opi del poble i altres ximpleries ja poden marxar cap a casa, que el que importa es que l’equip d’en Guardiola porti una Copa, que parlar de la gent aturada no té gaire glamour, les desgracies no son cool, el que ens importa es el resultat del partit de futbol, i la gent que vol manifestar-se no tenen cap dret a fer-ho quan hi hagi partit, no ens vagin a donar pel sac el dia que guanyem la Copa d’Europa.

“El temps passa i ens anem fent vells”, cantava el Calamaro, i potser es això, que hem vull resistir a rendir-me, a dir que les coses no canviaran, que hem perdut totes les batalles i la guerra, que tinc que creure i callar, que no es pot aixecar la veu, que això sol son lletres a anys llum de la realitat, que la victòria sol es pels tramposos i els covards, la resta sol som una colla de marginats que volem mantenir uns principis infantils.