Maleïts Corruptes dels Ous

De petits ens van ensenyar que Déu era omnipresent, estava a tot arreu, a qualsevol racó, no et podies amagar ni escapar, Ell era allí, en totes les teves bones i males accions.  I un es va fent gran, passen els dies, passen els anys, com diu en Pablo Milanés, El tiempo pasa, nos vamos poniendo viejos.  El amor no lo reflejo como ayer.  Y en cada conversación, cada beso, cada abrazo, se impone siempre un pedazo de razón.  ¿Qué pasa con los años?, ¿qué pasa con los años?  I amb el temps s’adona que el que és omnipresent no és Déu –bé, potser si, no en tinc ni idea, cadascú que pensi el que vulgui-, el que segur que està a tots els llocs és la corrupció, res s’escapa als diners, a les ganes de poder, de tenir-ho tot, no hi ha barreres ètiques, tot està permès fins que t’enxampen.

Puc parlar de Bárcenas, Fabra, Gil, Iñaki i Cristina, a casa nostra teníem al Millet com el primer classificat, a roda l’alcalde de Sabadell, alguns de Reus, bé, tots els que vulgueu i en l’ordre que vulgueu.  Però dos nous han entrat en els darrers temps.

Messi, jugador brutal que no va pagar els impostos que tenia que pagar fins que el van enganxar, llavors sembla que ha pagat.  Jo pago tot el que em diu Hisenda, així que un que deix de pagar cinc milions d’euros no és Sant de la meva Devoció –ja sé, no és culpa seva, ell no ho sabia, va confiar en el seu pare, va fer una cosa legal però van per ell...-, tot el que vulguis, però si no l’arriben a enganxar cinc milions a la butxaca.  Prova tu de no declarar mil euros a Hisenda i dóna les mateixes excuses, ets home mort.

Sandro Rosell, la màquina, quina cara de bon noi que té, però, quin cony de negocis fa?  Sembla un contracte redactat pel mateix Vito Corleone, una pasta al jugador perquè jugui on diu l’entrenador –però que creien que faria Neymar, anar a jugar al Nàstic?-, uns milions pel seu pare perquè busqui jugadors del Santos –el millor és que els pagaran tan si en troba un com si no els troba-, bé, un grapat d’excentricitats per no tenir que pagar els seus impostos aquí, per pagar menys a Brasil o no pagar-los, així que aquest senyor i els seus companys han deixat de donar-nos a tots uns diners que són nostres.  I després el Zubizarreta que es queixa que ara els altres equips sabran com fitxa el Barça, però Andoni, que poden imputar al teu president per falsedat documental, que és un delicte, que els altres equips no volen fitxar cometent estafes –això vull creure-.  El que ha dit el que va ser porter del “Dream Team” és com si un narcotraficant que queixes de la pel·lícula “Traffic” perquè explica com va el tràfic de drogues, bé, la gent del futbol ha de menjar apart.

Ara he llegit al senyor Alves; “Tener que enseñar una contrato es una falta de respeto”, però que collons, que tots tenim que fer la declaració d’Hisenda, explicar el que guanyem, el que deixem de guanyar, i vosaltres, per xutar la piloteta podeu fer el que os surti dels ous?  Au noi, a cagar.

I fot més mal quan són dels teus, quan no és un de fora que ho fa, són els d’aquí els que ens roben, tothom ens roba, la nostra desgracia, la desgracia d’aquest poble.

 

-->