dilluns, 27 d’octubre de 2014

Jordi Pujol no és l'únic culpable

El nostre estimat expresident va explicar fa uns dies que no està bé de la memòria, que va rebre una herència de milions d’euros i va oblidar declarar-la, que no va trobar el moment, que ho volia fer però havia quedat per pescar, o per visitar un poble, o tenia que anar a Mèxic a inaugurar un hotel amb el seu fill o tantes coses que té un que fer, però que com ara té més temps lliure es va dir, “collons, que tinc que declarar uns diners”, despistat que és un.

I el fill del Jordi Pujol anava o va al seu club de tenis o de golf amb el seu Ferrari Testarossa, o amb el seu Jaguar FFY, o amb el Lamborghini Diablo 132 SE o Porsche, i a tothom li semblava normal, que el fill del President/ExPresident de la Generalitat anés amb aquests cotxes, el més normal, que una família amb el sou del pare un de tots els fills tingui tot això. I sembla que ningú va sospitar, a ningú li va cridar l’atenció i menys als periodistes d’aquest país –bé, no tots, però si la majoria i més influents-, tot això no anava amb ells. Quan algú parlava malament del Molt Honorable tot era una campanya de Madrid, mai es van molestar en preguntar quin ritme de vida portava la família Pujol, no fos que molestessin, i el que és pitjor, probablement ho sabien i no van dir res.

Imagineu que als Estats Units els fills del Obama anessin en cotxes de luxe, fessin operacions immobiliàries de milions d’euros o una exdona l’acuses de portar bitllets de 500 euros a paradisos fiscals, creieu que els periodistes estarien callats? Què mirarien cap un altre costat? Què farien veure que no passa res? Allí no, però aquí si. Per això sempre dic que la nostra democràcia és jove, encara li queda molt per aprendre i a nosaltres com a ciutadans també. Tenim el poder en els nostres vots, nosaltres em donat el govern als que hi han, i igual els hi podem treure, i allí està el poder, en el vot, no en l’abstenció. Com podem deixar de mirar/escoltar/comprar els mitjans de comunicació que no informin, així els farem desaparèixer perquè vinguin uns altres que ens aproximin el màxim possible a la veritat.

Potser alguns ho poden defensar dient que això interferia a la Consulta, però que això ja fa més de 30 anys que va, no es d’ahir, ni de fa dos mesos, tot ve de fa molt de temps, molt abans de que es parlés de consulta.

Per cert, també sembla que el cunyat d’Artur Mas també pot estar mullant, un altre cosa no tindran, però mira que són familiars els polítics: El cunyat de Mas multiplica per 35 la facturació amb la Generalitat des del 2011. L’empresa per la qual treballa com a cap de projectes passa d’obtenir contractes per valor total de 9,1 milions d’euros a més de 322 milions en només dos anys. La majoria dels contractes els obté de l’empresa pública que informatitza i centralitza tota la gestió de la Generalitat. A més, també va signar contractes amb la Presidència autonòmica i amb la Conselleria d’Interior.

L’Ajuntament de Barcelona va contractar 1,3 milions el 2013 al cunyat d’Artur Mas. Es multipliquen les contractacions amb l’empresa de Joan Antoni Rakosnik des de l’arribada de CiU a l’alcaldia de Barcelona. El mateix va succeir en la Generalitat des que va arribar a la presidència autonòmica Artur Mas.




-->

dimarts, 4 de març de 2014

El poder de Twitter





-->

dilluns, 3 de febrer de 2014

Maleïts Corruptes dels Ous

De petits ens van ensenyar que Déu era omnipresent, estava a tot arreu, a qualsevol racó, no et podies amagar ni escapar, Ell era allí, en totes les teves bones i males accions.  I un es va fent gran, passen els dies, passen els anys, com diu en Pablo Milanés, El tiempo pasa, nos vamos poniendo viejos.  El amor no lo reflejo como ayer.  Y en cada conversación, cada beso, cada abrazo, se impone siempre un pedazo de razón.  ¿Qué pasa con los años?, ¿qué pasa con los años?  I amb el temps s’adona que el que és omnipresent no és Déu –bé, potser si, no en tinc ni idea, cadascú que pensi el que vulgui-, el que segur que està a tots els llocs és la corrupció, res s’escapa als diners, a les ganes de poder, de tenir-ho tot, no hi ha barreres ètiques, tot està permès fins que t’enxampen.

Puc parlar de Bárcenas, Fabra, Gil, Iñaki i Cristina, a casa nostra teníem al Millet com el primer classificat, a roda l’alcalde de Sabadell, alguns de Reus, bé, tots els que vulgueu i en l’ordre que vulgueu.  Però dos nous han entrat en els darrers temps.

Messi, jugador brutal que no va pagar els impostos que tenia que pagar fins que el van enganxar, llavors sembla que ha pagat.  Jo pago tot el que em diu Hisenda, així que un que deix de pagar cinc milions d’euros no és Sant de la meva Devoció –ja sé, no és culpa seva, ell no ho sabia, va confiar en el seu pare, va fer una cosa legal però van per ell...-, tot el que vulguis, però si no l’arriben a enganxar cinc milions a la butxaca.  Prova tu de no declarar mil euros a Hisenda i dóna les mateixes excuses, ets home mort.

Sandro Rosell, la màquina, quina cara de bon noi que té, però, quin cony de negocis fa?  Sembla un contracte redactat pel mateix Vito Corleone, una pasta al jugador perquè jugui on diu l’entrenador –però que creien que faria Neymar, anar a jugar al Nàstic?-, uns milions pel seu pare perquè busqui jugadors del Santos –el millor és que els pagaran tan si en troba un com si no els troba-, bé, un grapat d’excentricitats per no tenir que pagar els seus impostos aquí, per pagar menys a Brasil o no pagar-los, així que aquest senyor i els seus companys han deixat de donar-nos a tots uns diners que són nostres.  I després el Zubizarreta que es queixa que ara els altres equips sabran com fitxa el Barça, però Andoni, que poden imputar al teu president per falsedat documental, que és un delicte, que els altres equips no volen fitxar cometent estafes –això vull creure-.  El que ha dit el que va ser porter del “Dream Team” és com si un narcotraficant que queixes de la pel·lícula “Traffic” perquè explica com va el tràfic de drogues, bé, la gent del futbol ha de menjar apart.

Ara he llegit al senyor Alves; “Tener que enseñar una contrato es una falta de respeto”, però que collons, que tots tenim que fer la declaració d’Hisenda, explicar el que guanyem, el que deixem de guanyar, i vosaltres, per xutar la piloteta podeu fer el que os surti dels ous?  Au noi, a cagar.

I fot més mal quan són dels teus, quan no és un de fora que ho fa, són els d’aquí els que ens roben, tothom ens roba, la nostra desgracia, la desgracia d’aquest poble.

 IMG-20140124-WA0003 (1) IMG-20140124-WA0005


-->

dilluns, 27 de gener de 2014

Debate catalán, dos puntos de vista.

Mi amigo Toni dejó este comentario a una entrada mía en este blog, esta es la entrada: El Futur de Catalunya


Àngel, jo només et dono el meu punt de vista com a català no nascut però que ha viscut trenta anys allà, i crec que no es just que una majoria dels que hi viuen a Catalunya i volen seguir sent espanyols estiguin sofrint el rebuig per part de la gent del seu propi país quant ells no tenen res a veure i tot son manipulacions polítiques de una minoria.

Desde fuera de Cataluña todo se ve diferente y yo animaría a todos a que hicieran el ejercicio de ponerse al otro lado del cristal. Lo que será Cataluña si consigue la independencia es algo que a España no le va perjudicar en nada, los recortes aún serán mayores ya que los actuales que se atribuyen a la centralización son, en gran parte más fruto de la propia crisis y no tanto de la política central, la economía se desplazará hacia otros sitios como Madrid, las importaciones y exportaciones a Valencia por ejemplo, el turismo, el aeropuerto; la agricultura, vinos y calçots sufrirán bloqueos en las compras en España, el Barça no jugará en la LFP porque es para equipos españoles, a los catalanes que trabajan en España se les considerarán expatriados y habrá que ver como tributan, y los no catalanes volverán a España, con el consecuente perjuicio para la rentabilidad de las empresas existentes,catalanas e internacionales. No sé si sabes que Coca Cola, al ver el percal, ya ha trasladado sus oficinas centrales a Madrid. Cuántas harán lo mismo? No sé, pero creo que la calidad de vida es algo objetivo y valorable por parte de cada uno, y el empobrecimiento de Cataluña es algo que indudablemente ocurrirá a gran escala. Cada uno que piense lo que quiera, pero no es justo perjudicar a los que viviendo en Cataluña quieren seguir ejerciendo el derecho de ser Españoles.



Hola Toni

Creo que una Catalunya independiente tendría dificultades económicas al principio del proceso, no sabemos si estaríamos en Europa, ni si tendríamos el euro, se debería pagar deuda, mantener los privilegios de nuestra casta política y muchos otros interrogantes a resolver, pero en unos años la situación mejoraría, no se si estaríamos como Francia o como Portugal, como Marruecos o como España, lo que tengo claro es que no estaríamos como Suiza

No creo que se bloquee todo desde España, al principio sería una relación más tensa, pero con el tiempo será otro vecino más y la gente comprará lo que quiera, a mejor precio si Catalunya está en la CEE, o peor si está fuera, irán de turismo donde quieran, en el fondo los problemas políticos se los toman más en serio los políticos que la gente de la calle. Lo del Barça no me importa nada, si juega la Liga aquí o allí, ningún problema, lo bueno de una Catalunya independiente es que el Nàstic podría jugar competiciones europeas, ahora es imposible.

No se si sabes que Coca Cola Iberia tiene su dinero en Luxemburgo, y a esta gente le importa poco la política, el traslado es por dinero, como son las relaciones entre países o comunidades, por dinero, no hay más.

Para terminar este rollo, lo mejor sería votar y ver lo que quiere la gente, si sale que no, pues perfecto, matamos el tema y vamos a solucionar los problemas que aquí tenemos, que no son pocos, y en eso doy la razón a los que se quejan que el debate nacionalista está tapando muchos problemas: educación, sanidad... Si sale que si, pues otro país, tampoco desaparecerá el mundo, y la historia no es estática, es móvil, y lo que valió ayer no tiene que ser lo mejor para mañana.

Un abrazo

-->

divendres, 24 de gener de 2014

"Tenir-ho Tot" a la Biblioteca Pública de New York.


Si algú va a New York i té ganes de llegir en català pot anar a la Biblioteca Pública de Nova York i agafar "Tenir-ho Tot", la novel.la que va escriure un noi de Cornudella de Montsant.

TENIR-HO TOT A NEW YORK








-->

dimarts, 21 de gener de 2014

El Futur de Catalunya

-Serem independents? No en tinc ni faba.

-Tot quedarà igual? Potser si o potser no.


-Es votarà? No sé que es votarà, però segur que hi ha eleccions i els polítics intentaran vendre’ns la moto de cada elecció, el que tenim que fer és utilitzar la nostra memòria, veure el que han fet quan han tingut el poder, si ens agrada perfecte, però si no és millor buscar alternatives, però hem de tenir clar que som nosaltres els que triem el govern, que hem de ser responsables del nostre vot, pel bo i pel dolent.

-Estaria bé votar sobre la Independència?
Es clar que si, així deixaríem pas a altres temes com les retallades a Sanitat o Educació. Coneixeríem els números reals i podríem portar les converses més enllà.


-Es noten les retallades a Sanitat i Educació? Ves al metge públic o a una escola pública i ho podràs veure amb els teus ulls, el teu nas (metafòricament, no és que facin pudor els CAPs o els Hospitals) o les teves orelles.


-Viuriem millor en una Catalunya Independent? No ho sé, tothom desitja viure millor i fa el que pot per aconseguir-ho, però no es pot garantir que estarem Millor o Pitjor.


-El Barça jugaria la Lliga Espanyola de Futbol? Dons no, si un coneix mínimament als espanyols sap que aquests no acceptaran a un equip de fora d’Espanya, sobretot quan hi ha tants equips que volen jugar a Primera Divisió.


-Però, la Lliga perdrà tot el seu atractiu. I què, prefereixen veure com es queixen els culés que donar el gust als barcelonistes de passejar-se per Espanya foten pegades històriques als seus equips –com estan fent ara el Barça i el Madrid.


-Estarem a Europa? Dons probablement al començament no, després s’hauria de negociar, així que seriem un país solitari, ens podria anar bé o malament, això dependrà de les decisions dels nostres polítics, ara ja no tindran l’excusa de Madrid i Europa, així que serà interessant veure-ho. Després qui ho sap, potser no ens interessa o ens interessa molt.


-Com serà l’any 2014? Potser un any històric o un altre any més, a finals del 14 ho podem comentar. Ningú sap el que passarà, i si algú ho sap que aixequi la mà.


-->