La cárcel nos cambia a todos

La sanitat a la Catalunya independent

«L’any 2011 ja es deia que “Catalunya no tindrà més remei que implantar copagaments”; veurem si aquesta predicció és certa o falsa»

 

Ja tenim l’esborrany de la nova Constitució Catalana del Jutge Santiago Vidal, una primera impressió de com seria un govern independent català, com estaria organitzat i quines serien les seves línies d’actuació, la llavor de l’arbre definitiu.  I anem llegint i arribem a l’article 30, on parlen de la sanitat; allí ens trobem aquestes paraules:

1. Amb independència de la seva situació administrativa o laboral, totes les persones tenen dret a l’assistència sanitària gratuïta en cas d’urgència.

2. Les prestacions de la Seguretat Social seran garantides en règim de proporcionalitat equitativa a tots els ciutadans que hagin contribuït en el decurs de la seva vida al sosteniment del sistema públic. La llei en fixarà les quanties econòmiques mínima i màxima anyal, que mai no podran ser inferiors a la renda bàsica de vida digna.

Es deixa l’assistència sanitària gratuïta únicament en cas d’urgència; si tens un infart, una apendicitis o qualsevol altre procés urgent seràs atès a la sanitat pública sense haver de pagar un euro de manera directa, de manera indirecta tots paguem la sanitat amb els nostres impostos.  El terme urgència és molt relatiu. És una grip o unes morenes, una urgència?  Serà gratuït si vas a un servei d’urgències i hauràs de pagar si demanes hora al teu metge de capçalera?  La definició d’actuació urgent és difusa i complexa, no està clara, ni ara ni dintre d’uns anys, per tant es podria interpretar com urgència vital, que corre risc la vida del pacient, però llavors la paraula correcta és emergència.

El segon punt ens parla directament del sistema de mútues. Cadascú haurà de pagar una part del seu sou per la sanitat, amb una llei que fixarà la quantia màxima i mínima, amb un pagament mínim; el que diem és que tothom haurà de pagar, encara que sigui una mica, cada any.  Amb la renda màxima el que és diu que hi haurà un límit per pagar, posem per exemple que sigui un 10% del sou, el que guanya 12.000 euros l’any pagarà 1.200 euros, el que guanya 1.000.000 d’euros hauria de pagar 100.000 euros, però com hi haurà una renda màxima de, posem per exemple 10.000 euros, tenim que el senyor que guanya un milió pagarà aquests 10.000 euros, un 1% de la seva renda.  De nou estem davant d’una nova injustícia, segons el meu punt de vista: les classes amb recursos més baixos pagaran un percentatge major per la sanitat que la més rica.  Podem dir que ara això ja és així, una part dels nostres impostos va a sanitat, d’aquesta manera es destina de manera concreta i plausible una part dels nostres diners a sanitat.

Aquesta és la teoria, però tots recordem el cas del cèntim sanitari, bé, que a Catalunya eren gairebé 5 cèntims per litre, on es van estar recollint durant anys cèntims per cada litre de gasolina i finalment aquests diners no anaven a sanitat. Què ens fa pensar que ara sigui diferent?  Es va retirar finalment aquest impost immoral, ho deixa clar la sentència de la Comunitat Europea: «No procedeix limitar en el temps els efectes d'aquesta sentència, ja que el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya no van obrar de bona fe en mantenir aquest impost en vigor durant més de deu anys.»  Ho diu clarament: «No van obrar de bona fe.» Es pot dir amb veu més greu o més aguda, però no més clar.  Amb aquests antecedents és difícil creure que això sigui diferent.

Per acabar d’arrodonir la jugada em queda un dubte: si haig de pagar la sanitat amb un altre impost, em baixaran els impostos que pago ara?  Si ara haig de pagar un IRPF del 20%, amb aquest nou impost serà més baix o serà el mateix més la sanitat?  Coneixent com funcionen els governs, únicament em queda mal pensar, perquè ja diu el refrany que encertarem, serà més càrrega fiscal.  Estreny una mica més la corda que el presoner encara pot respirar.

Sembla que la jugada quedaria així: pagar un impost «extra» per la sanitat, pagar per visites als metges un plus, no pagar en cas d’urgència vital, pagar per proves complementàries com analítiques o radiografies que no es facin en el cas d’urgència vital, pagar una part dels fàrmacs —encara que aquest punt no es toca, ara es fa i suposo que no ho reduirien, probablement ho augmentarien, aquí ja es va posar l’euro per recepta que es va haver de retirar. Qui gestionaria tot això, el Govern o empreses subcontractades per aquest?

Això és un esborrany, però comença malament, podrien haver deixat una assistència per a tots i gratuïta al 100%. Recordem que el terme gratuït no està ben emprat, ja que paguem els serveis que rebem amb els nostres impostos i, després, segons evolucioni la situació, canviar la Constitució abans de votar-la, per no buscar polèmiques en començar el camí; però no ha estat així, de bon començament volen deixar clar la posició d’una Catalunya independent davant el sistema sanitari, anar cap un sistema amb segell USA més que cap a un sistema com el nostre, que fa anys que funciona i té una gran valoració per part de la població.  El dubte que em queda és saber si aquest sistema sanitari és el que vol implantar la Generalitat siguem o no independents. Aquest és el nou camí de la sanitat?  L’any 2011 ja es deia: «Catalunya no tindrà més remei que implantar copagaments.» Veurem si aquesta predicció és certa o falsa, el temps ens donarà la resposta.

Article publicat a Priorat Diari

Enllaç original del Article a Nació Digital 

-->

Los derechos de antes son como los derechos de ahora

Cada día más ciegos, cada día más solos

-->

App hasta en la tumba

-->

El sentido común, la mejor medicina

-->

Quiero ser como ella, pero no ella

-->

La última voluntad de Twitter

-->