divendres, 18 de febrer de 2011

Estic cansat de plorar

Avui ha tornat el meu pacient, després de molt temps, probablement massa.
M’ha explicat que no veu molt clar tot això de la Generalitat, que uns governants han malmès un munt de diners, deixant el país sense un euro, però ningú els hi diu res, no tenen cap responsabilitat, han gastat més del que tenien per mantenir-se al poder i ara som nosaltres els que tenim que pagar.

I continuen explicant que si Espanya ens hagués donat més diners el forat seria més petit, però el meu pacient no creu que això sigui cert, hem diu que si haguessin tingut més diners haguessin fet més ambaixades, haurien demanat més informes inútils, i potser haurien construït més hospitals –però no haurien tingut diners per pagar als treballadors i els hospitals estarien fets i buits-. No això no va així, els polítics gasten tot el que tenen i més, perquè el que volen es mantenir-se al poder, a qualsevol preu, i sobretot si el preu el paguem nosaltres. No diu que no tinguem que demanar el 9 per cent dels nostres impostos que van fora de Catalunya, perquè deixar escapar una cosa que creiem nostra es una estupidesa, però estat tot el dia parlant del famós 9 per cent i no parlar mai del que fem amb el nostre 91 per cent es un error i una rucada.

Catalunya de vegades hem recorda al Barça d’abans, quan els culpables de totes les derrotes eren els àrbitres o la persecució política, i ara hem vist que perdre venia per no tenir tan bons jugadors, i ara guanyar ve perquè l’equip te uns jugadors collonuts, aquesta es la realitat, no cal buscar fora de casa les solucions que tenim aquí. Tot el dia plorant cansa als pares, als veïns i als nens.

PD1: no oblidaré mai l’olor dels bikinis del Bar Juncosa, els diumenges després del cinema, en una època en que el cine pels més petits era gratuït, un món genial, ple de bons records.

PD2: Com pot entrar un espectador al teatre i al sortir denunciar als actors perquè fumen al escenari? Estem tan malalts? No haurien de tancar al denunciant? No tenim res millor que fer?

Publica un comentari a l'entrada