dilluns, 21 de març de 2011

Madrid vs Barça

El meu pacient ha entrat i en tot s'ha cagat.

L'altre dia escoltant la radio, la pregunta als oients no podia ser més encertada, “vols al Madrid a l’eliminatòria de Champions?” A la nostra societat feliç, feliç, cap altre noticia ens pot treure del nostre nirvana.

Gadafi està amb el seu joc de soldadets, amb les seves bombetes, el seus dolars i el seu petroli, sembla que guanyarà la guerra i tots callaran, no hi ha res a dir, “ell te el control” li deia Morgan Freeman a Bras Pitt al final de “Seven”. Però a qui importen els quatre que viuen en aquelles contrades, podem veure un Barça versus Madrid, l’orgasme esportiu per excel·lència, no hi ha res millor, de Liverpool a Dunedin, de Nova York a Reus, res millor podem trobar, ni més apassionant.

I al govern una senyora s’inventa que es psicòloga, “hem falten dues assignatures”, diu. Jo soc físic nuclear, “hem falten vint-i-cinc assignatures”, però que importa, es sol una mentida innecessària, i aquestes hem criden l’atenció, perquè ho fas? Trauma infantil o no ho pots evitar, com un Pinotxo però de carn catalana. Aquests darrers mesos he estat enganxat a una gran sèrie, “L’ala Oest de la Casa Blanca”, i veig un altre democràcia, i un altre manera de veure el món, millor o pitjor, però m’agrada que els mentiders vagin al carrer quan falsifiquen documents, que tots els polítics i els que treballen per ells tinguin que donar la seva declaració d’Hisenda al periodistes, perquè el diner públic es de tots i no està bé robar, ho diuen els Manaments i el sentit comú de quasi tots.

I les nuclears, que sembla que no son tan segures, però ens donen l’energia per tenir milions d’aparells connectats, perquè les fàbriques no tanquin, per progressar mentre els que no tenen llum, normalment del sud, es quedin lluny, i continuïn amb la seva tuberculosis o Febre Groga, omplint cementiris orfes de creus, enormes foses comunes que habiten en les clavegueres del món desenvolupat. Ningú vol parar el tren, ningú es vol baixar, menteixo, potser jo si que vull baixar a la propera estació, però no hem deixen, “has nascut per consumir” hem xiuxiuegen cada moment.

Però no patiu, tot continuarà, i seguirem gaudint d’un partit de futbol fins al final dels nostres dies, i mentre ens podrim continuaran cridant pel més important del món, potser ja serà l’únic del món.
Publica un comentari a l'entrada