7
El mòbil ens permet parlar amb persones que es troben lluny, i deixar de fer-ho amb qui tenim al costat.
8
El derrotisme que molts cops flota en l’ambient és el pitjor dels perills. Malgrat tot, afortunadament, podem comptar amb diversos personatges que, carinyosament, anomeno “feres”. Es tracta de persones engrescadores, positives, carregades de projectes i il·lusions encomanadisses i que, contràriament a la sensació general, obtenen fruits sucosos. Em sap greu dir noms i deixar-me’n algun, cosa que lamento i demano disculpes, però me’n sabria encara més no fer-los un petit homenatge. Segur que n’hi ha més, i us prego que me’ls doneu a conèixer, però avui voldria fer esment als següents: Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista i estudiós infatigable de la literatura ebrenca; Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i de la Fira del Llibre i de l’Autor Ebrenc de Móra d’Ebre; i Octavi Serret, espectacular conductor de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. 9
Treballar a l’Ajuntament, com qualsevol activitat on entres en contacte amb molta gent, et regala milers d’anècdotes petites que pots mimar i incloure un dia en un conte. Fa pocs dies, una senyora bastant gran, riallera i eixerida, va venir a demanar que li arreglessin els clots del camí. Per tal de prendre’n bona nota, com sempre, li vam preguntar el nom del camí. Ens va mirar una mica estranyada, amb cara de sorpresa, i va respondre tota convençuda: “el camí de casa meva!”
No sé quina és més òbvia, si la pregunta o la resposta. Va intentar descriure com es va a casa seva amb un repertori de gestos amb els braços, i donant referències que, nosaltres, pobres ignorants que desconeixem el camí de casa seva, no enteníem amb un plànol estès damunt la taula. Va tornar l’endemà tota somrient amb el nom oficial ben apuntat, i vam sortir de dubtes. Sigui com sigui, ella ho té ben clar, i coneix perfectament un camí tan important per a tothom: el que duu a casa seva.
Espero que siguem prou eficients i que aviat pugui anar-hi sense esquivar cap clot.
10
Passeig per la vora de l’Ebre; passo a la vora d’un xiquet i sa mare. Ell l’estira del braç —amb aquella insistència dels crios que fa tanta gràcia, sobretot si només vénen de visita i després se’n van— i li assenyala la llera del riu. — Mare, quan anirem allí baix? Sa mare fa un cop d’ull ràpid al trist Ebre que passa normalment per Tortosa, ple d’algues i amb restes de deixalles que la minsa força del riu no es pot endur, i respon amb tanta rapidesa com contundència.
— Mai.
De vegades més val així, una resposta clara i sense embuts que no creï falses expectatives.
11
El riu Siurana baixa i el so de l’aigua sona estrany i tranquil·litzador enmig dels relleus del Priorat.
25
Un dels temes de Matemàtiques que més recordo de quan era petit i anava al col·legi de Cornudella, era el dels diagrames de Venn. Em vénen al cap aquells conjunts que el mestre dibuixava a la pissarra amb guixos de colors, i que després jo reproduïa a la meva llibreta de dues ratlles. El símbol de la unió: A U B
El símbol de la intersecció: A ∩ B
Però què és més important: la unió o la intersecció?
73
2a Jornada literària a Cornudella de Montsant. El noi tímid de fa uns anys no gosava somiar convertir-se un dia en escriptor, i em sembla impossible veure’m davant d’una jornada literària al meu poble. La idea inicial de presentar mútuament Cornudella a companys i companyes escriptors ha estat assolida amb un èxit total. He aconseguit unir, en certa forma, el món de la meva infantesa, el món on tot va néixer, amb el món que després m’he anat creant a mida. I tot davant de la gent que més estimo. A més, el nostre fill entra per primer cop a La Renaixença, aquest local que tant estimo i que apareix, no per art de màgia, a tots els meus llibres.
Per a acabar d’arrodonir la vetllada, m’emocionen les sentides paraules del Salvador Salvadó, el regidor de Turisme, al moment de la clausura, quan em dóna les gràcies “per sentir i difondre a tort i a dret l’amor que sents pel teu poble, per estimar-lo d’aquesta manera, i per compartir amb nosaltres la passió que sents per les coses, perquè sense passió no hi ha vida”.
176
L’Íntim, un vell teatre de principis del s. xx, torna a obrir les portes per acollir la 4a Jornada Literària a Cornudella de Montsant. La gent del poble esperava el moment amb il·lusió i gairebé 150 persones omplen la platea i les llotges del primers pis; s’han de portar més cadires. Les velles fustes del local cruixen. Com a cirera dolça i riallera, el grup teatral TEBAC interpreta l’espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels meus contes del llibre homònim, on tracto la mort amb humor i tendresa. En un moment de la representació, la Mort em desafia, i em diu si tindré tan sentit de l’humor quan m’arribi l’hora i ella em miri cara a cara. El públic se’n riu molt, i jo deso el moment com un dels millors records de la meva vida literària.
-->
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada