dissabte, 21 de setembre de 2013

Minoria Silenciosa

         Com sabem el que pensa la resta de la gent?  Com saber que la nostra idea es majoritària?  Com conèixer quines són les preocupacions dels nostres veïns?  Molt fàcil, preguntant, així de senzill, així de simple.

Ara els polítics s’omplen la boca amb el gran èxit de la Via Catalana, o que no va anar tant bé com creien, o que la gent que va anar vol el “Dret a Decidir” i no la Independència, o que tots volen deixar Espanya, no, únicament un grapat, que si eren 400.000 ó 1.600.000, que si tots recolzen al govern català, que són uns quants el que li donen suport, que si va ploure o va fer sol, tot és analitzat, cadascú treu les conclusions que més afavoreixen la seva ideologia, tot sembla clar quan tot és espès.  I com sortir de dubtes?  Preguntant.

Vostè que és, Independentista, Federalista o LEI (Li Es Igual)? Jo Independentista, jo espanyolista catalanista, jo del Nàstic, jo sóc més d’anar al bar, jo d’anar a missa, a mi m’agrada la “Pepa Pig” i jo sóc més de “Pat el Carter”.  I com sabrem cadascú d’on és?  Preguntant.

I aquí anem.  La gent que diu què a Catalunya hi ha una minoria o majoria silenciosa que està perseguida, que no pot parlar, que no pot dir res, que està silenciada..., que els hi donin l’oportunitat d’expressar-se, de dir el que pensen, i quina forma hi ha més fàcil que preguntar.

Nota: Això de la persecució és un tema curiós, aquí no conec a ningú empresonat per les seves idees, o que no pugui escoltar l’emissora que vulgui, comprar el diari que cregui o llegir el llibre que li vingui de gust.  Si un mira TV3 o 8TV, ja sap de quin pal van, com si escolta la COPE o Intereconomía ja sap el que escoltarà, però un té la llibertat de triar el què vol.  D’acord, Catalunya Ràdio té que ser imparcial perquè és un mitja públic, però, quin mitja públic de tot el món és imparcial?  Tots giren més o menys cap el govern que els hi paga els sous, “qui paga mana”.  El que un no pot demanar és que aquí no hi hagi res de corrupció, res de manipulació dels poders públics, res de retallades... i que tot sigui perfecte, perquè no és ara ni serà mai.  El futur portarà el que sigui, però mai una societat perfecta, el que crec que hem de fer es lluitar per aproximar-nos el màxim.

I així de fàcil, vostè que vol?  I com preguntar?  Bé, es pot anar casa per casa, per internet, al Facebook, per telèfon o amb una aplicació pel mòbil, però normalment el que es fa per preguntar a molta gent és quedar un dia, deixar unes urnes perquè qui vulgui contesti la pregunta que es fa, després es conten els vots i ja ho tenim, tothom a dit la seva i arreglat, la resta es donar voltes i voltes sobre el mateix sense saber res de res, únicament indicis que sempre apunten cap al meu costat.



-->
Publica un comentari a l'entrada