divendres, 5 de març de 2010

Ascó, quin fàstic

Avui ha vingut el meu pacient, està molt content, per fi tindrem el cementiri nuclear al costat de casa, una cosa tan bona, que donarà tants llocs de treball, que portarà tanta riquesa al poble d’Ascó i al seu voltant –ja es sap, la gent d’aquest poble repartirà i gastarà la seva pasta amb tots els seu veïns, com a bojos estan els propietaris dels “Colmados” de Vinebre-, que serà tant bo i tant poc dolent. Quina felicitat, quina joia. A més a més, ja ho diuen tots els polítics i experts –que seran tant experts i polítics com els de la moguda de la Grip A, quina banda, ni Pancho Villa als seus millors temps podria haver triat uns professionals com aquests, dignes d’”Airbag”-, el cementiri nuclear no es perillós, es molt segur, com si fos una guarderia, no hi ha cap perill, cap ni un, ni dos, ni cap. Si Homer Simpson treballa en una nuclear i no passa res es que les nuclears son els llocs més segurs del món.

Som uns privilegiats de tenir el cementiri aquí, bé també se li pot dir “dipòsit asèptic de materials nuclears”, com els que van destruir les ciutats d’Hiroshima o Nagasaki o van ajudar tant als pobladors del voltant de Chernobil, o també podria tenir el nom de “magatzem de productes súper-ultra-segurs”, que ningú més vol al seu territori, bé, menteixo, hi ha uns altres alcaldes que també el volen, tots tallats pel mateix patró, “uns dinerets i tot val, com va dir l’alcalde d’Oświęcim abans de que construïssin Auschwitz al seu terme municipal. Sent tot tant segur i portant tanta riquesa al territori que ho albergui no entenc perquè no construeixen aquest “mamotreto” en el solar que deixarà el Mini Estadi, així el Barça s’emportaria una gran pasta per fitxar a tots els jugadors del món –mai perdrien, sempre jugarien contra ells mateixos-, i farien a la capital catalana un centre de investigació molt potent, l’enveja de tot el planeta. O també es podria fer a Madrid, tirant el parlament –ja que casi mai i va ningú i es una bajanada tenir un lloc tan cèntric i buit-, i posar allí aquesta benedicció del cel. Perquè si ho penses bé es injust, que totes les fonts d’energia estiguin a la província de Tarragona, de la química fins a la física, tot per nosaltres, es que som uns aclaparadors.

Aquest diumenge dia 7 de març del 2010, a les 12 hi ha una manifestació a Mora d’Ebre

Recomano a tothom la lectura de “Un enemic del poble” d’Ibsen.

Aquestes quatre paraules d’Ascó estan dedicades a la Mapi, amb la seva insistència m’ha fet escriure aquests mots.
Publica un comentari a l'entrada